GLESEUTE BANDONADE
di Pre Toni Beline
Gleseute bandonade
Lassù,
tal boscs,
ad ôr di une stradele
che nol passe plui nissun.
D’invier t’invuluce la nêf
e ti dà une man di blanc
che tu semeis une nuvice.
Po la nêf a si disfâs
e il prin soreli de vierte
al met a rût duc’ i tiei agns
e lis tôs ramis rotis
e lis tôs puartis caruladis
e lis tôs clavàriis inrusinidis,
parceche nol ven plui nissun
a preâ
a domandâ
a vaî
a polsâ
a pensâ
*************
Ti àn fate tun âtri mont ;
tu sês di un âtri mont.
E tu stonis tal nestri.
Cui si fermial a cjalâ
chei tiei sanz
cussì fers
tun mont ch’al vultuline come un mat?
Chês musis ch’a cjalin dal altâr
il nestri lanbicâsi,
e ch’a no vain cuanche nô o vaîn,
e ca no ridin cuanche nô o ridîn;
ch’al semee ch’a vetin relativisât
il nestri ridi e il nestri vaî,
il nestri nassi e il nestri murî?
E an viodût a passâ sot dai lôr vôi,
chei granc’ voglons ch’a cjalin dut
cence viodi nuje,
e vueris e pestilensis
e disgraciis e furtunis,
e miserie e massepassudèrie,
e int di ogni etât
e dolôrs di ogni sorte:
Ju àn preâz suspirant,
ur àn berlât porconant
te streme dal lôr cûr.
E lôr sinpri alì,
chei sanz fûr de storie,
chei sanz cence storie,
ch’a no bassìlin,
ch’a no s’incòrin,
ch’a no cjapin bot,
fûr come ch’a son
e dal tinp
e de passions dal onp.
****
Ma ce fâ di une sdrume di int
che ti sta li a cjalâ
cence dâti une man,
cence dâti rispueste,
cence disberdeâ
chei gredeis
ch’a invelegnin la tô vite
e ch’a ti lanbìchin
de scune ‘e tonbe?
Sanz ch’o veis mangjât dome bêz,
bêz di biade int;
sanz ch’o veis cunsumade dome cere,
cere di biade int;
sanz ch’o cjalais la nestre storie
cence bati cei?
*****
E tu cjanpane,
che tu sunis cul stes intono
e la vite e la muart;
che tu saludis
cun chel sunôr stes
il dì ch’al nas
e il dì ch’al mûr?
****
E vuâtri predis,
ch’o vignîs cassù
sinpri plui da râr
e sinpri plui in presse,
a contâ chê e sinpri chê,
che si sa che no à comedât nuje
e che la int e jè disperade come sinpri
e plui di sinpri,
e vuâtris o lais indenant sinpri cun chê letanìe
fûr di ogni logjche,
fûr di ogni speriense?
Ce staiso a fâ?
****
Gleseute bandonade,
che dibot nessun ti cjale,
che no tu zovis a nuje…..
Ma cui à dit che tu às di zovâ?
Sanz che no rispuindeis……
Ma cui à dit ch’o veis di rispuindi?
E rispuindi ce?
Cui à dit che chei voglons,
fodrâz di telis di rai,
no cjalin cul voli de eternitât,
là che la nestre tagjedie
e devente comedie,
e la nestre grande sapiense
e devente stupiditât,
e il nestri strussiâsi
un butâ vie il tinp
e un sassinâ la vite?
O sin tant usâz a doprâ dut,
a cirî une rispueste in dut,
e a lâ indenant cu la nestre logjche,
che glesiis e sanz e cjanpanis
a jessin de nestre logjche
e a nus dan fastidi
e ju calcolìn une robe in plui.
Parceche no son sul nestri stanp
e nô no volìn deventât sul lôr
e scomenzâ a cjalâ li robis
cul voli de eternitât
e no sinpri cun chel dal profit.
****
Sanz e santis pituradis su pai mûrs
Immufîz
e pojadis tes nicjs dai nestris altârs
in crassigne,
preait par nô,
ch’a no savìn preâ ;
taseit par nô,
ch’a no savìn tasê;
dait un sens di eternitât
al nestri strussiâsi di un lanp;
meteinus in crisi,
nô ch’o volìn rispuindi a dut.
Se ancje nô no us cjalìn,
lassù lontan dal sunsûr incasinât dal mont,
vuâtris cjalait jù instes
cun chei granc’ voglons.
*****
E cuanche, atôr de gleseute bandonade,
ti rive une cubiute di zovins
a cisicâsi,
a palpučâsi,
a suspirâ,
e a fâ i granc’ progjez de vite,
cjalàiju di bon voli :
a son i unics
in grât di fâ progjez maz
tun mont condanât a jessi sinpri serio
e calcoladôr;
a son i unics ch’a san fâ progjez maz
cjalant il soreli ch’al plôf jù framieč dai ramaz.
Cheâtris a son duc’ inpegnâz
a fâ calcui
sul vuè e sul doman
e sul passandoman
e di chi a cent’agns.
No us fàsino pene
cun chei vôi strcs,
cun chei tacuins sglonfs
e cun chei cûrs glačâz?
****
Joi, ce ben che tu stâs lassù,
gleseute bandonade dai onps,
cui uceluz ch’a ti cjantin
dut il dì la lôr voe di vivi
e soresere si poin stracs
tôr des tôs gornis
e sui tiei barconuz cui gàtars.
E il soreli ti clipis,
e il folc ti inlumine ancje di gnot,
e tal pradut toratôr
al è dut un siminâ di lisertis
e dentri, su pai mûrs e tai trâfs,
i rais ti regalin
in pâs
i lôr ricams.
La ploe, ogni tant, ti lave la muse
e l’ajar ti suje.
E cuanche a svinte la buere
ancje la cjanpanute e cjape gust
e si ničule
cun tun sgrìsul
che di cajù al parares un lament.
da: “fantasticant……” ribis editôr
fonte: http://www.viverearagogna.it/pagine/articoli/carnia26.html
Iscriviti a:
Commenti sul post (Atom)
Nessun commento:
Posta un commento